La nova vida dels polígons industrials

Els polígons industrials han esdevingut un element clau en el desenvolupament de moltes economies, especialment en aquells països que han viscut una processos d’industrialització ràpids, com els països asiàtics. Aquestes àrees han respòs tradicionalment a una idea de la indústria com a estandardització i producció en massa que necessàriament comporta una externalitat negativa, sovint de contaminació. Així, la concentració de la indústria en un mateix espai geogràfic permetia maximitzar els beneficis i no minimitzar sinó concentrar geogràficament les conseqüències negatives.

Si bé van ser els grans protagonistes de la industrialització, també s’han convertit en els grans oblidats de la desindustrialització. Amb el canvi de la indústria, que cada cop més s’allunya de la producció en massa, els polígons industrials han deixat de tenir sentit per a moltes empreses, i han deixat de ser intrínsecament pols tractors d’inversió. La idea que les empreses acudiran naturalment a aquestes àrees ha quedat obsoleta.

A Catalunya hi ha 1.442 polígons industrials on hi ha instal·lades 46.991 empreses, el que suposa una mitjana de 38 empreses per polígon, amb una ocupació global del 72%, i molts polígons amb una ocupació que no arriba al 50%. Davant d’aquesta situació, molts governs locals es plantegen maneres de reactivar l’economia a aquestes zones.

Aquests espais poden ser ara una oportunitat per impulsar una indústria diferent, i ofereixen beneficis més enllà de la concentració de les externalitats negatives. Propicien les economies d’escala i la retroalimentació entre empreses, a més d’atreure capital humà i tecnologia a una àrea concreta.

Les claus de l’èxit

En la literatura tradicional sobre els polígons industrials s’identifiquen tres punts claus pel seu èxit: la ubicació, la infraestructura i la capacitat de gestió. A més, ens hem posat en contacte amb empreses del territori per esbrinar quins elements han determinat el seu posicionament a un polígon o a un altre, que es han confirmat la importància d’aquests tres factors i han incidit en l’atractiu dels incentius econòmics, ja sigui en forma de polítiques tarifàries o de beneficis sobre el lloguer del sòl.

Així, mirant exemples tant internacionals com locals, observem casos de polítiques tarifàries especials sobre les importacions i exportacions, o de subvencions per la construcció d’infraestructures, connexió a línies d’energia i comunicacions i reparacions. A més, en ocasions s’ofereixen préstecs bonificats durant els primers anys per l’adquisició de dispositius tècnics, equipament, i mitjans de producció o per la construcció o renovació d’estructures. Per últim, el preu del lloguer és de les primeres variables que les potencials empreses inversores valoren. En aquest context, una de les polítiques més esteses, recentment posada en pràctica a la ciutat de Barcelona, és la compra i cessió pública d’aquests espais.

Una mirada global: atreure l’inversió

En un context de renovació de la indústria val la pena observar l’exemple d’una economia llunyana al context català, però que s’ha hagut de reinventar per revitalitzar els seus polígons industrials. Vietnam és una economia petita que depèn excessivament de la inversió estrangera. Així, entre d’altres països asiàtics on els parcs industrials han prosperat naturalment, des de Vietnam cal fer un esforç extra. Això ha passat per tenir una visió centrada en el client i la seva satisfacció. S’entén que no és decisió dels governs ni dels administradors dels polígons quines empreses s’hi instal·laran, sinó de les mateixes empreses. Partint d’aquesta base, un punt clau és el d’analitzar quines empreses volem atreure i quines son les seves necessitats.

Diversificació de l’economia

En moltes ocasions arreu del territori català les zones industrials han estat monopolitzades per una o dues activitats econòmiques. D’una banda, aquesta concentració de l’activitat permet posicionar la zona en el mapa, i s’aprofita de les economies d’escala i la competitivitat. D’altra banda, però, comporta el risc que si aquesta empresa desapareix per qualsevol raó, deixa un buit a la zona. És el risc al qual s’enfronten ara els polígons propers a Ascó, que viuen principalment de la central nuclear, que albira la seva desactivació l’any 2030. Un cas similar es van enfrontar a la ciutat d’Slavutych, a Ucraïna, quan va tancar la central nuclear de Txernobil. El seu cas va ser exitós, apostant per la diversificació productiva.

Aquesta diversificació va ser impulsada des del govern amb l’aplicació de diverses mesures, d’algunes de caràcter econòmic. En primer lloc, va convertir-se en l’anomenat special economic zones, amb unes polítiques tarifàries especials que permeten la lliure importació i exportació de mercaderies. A més, les rendes eren molt baixes, i s’oferien grans facilitats per tancar tractes: una empresa podia instal·lar-se al polígon en tan sols 72h.

Des dels governs locals i la gestió del polígon també es prenia un enfocament centrat en el client, i oferint una atenció personalitzada a tots i cadascuna de les empreses instal·lades, sense importar la grandària ni la facturació, entenent que és el conglomerat d’empreses i la diversitat de negocis la que aportava valor al conjunt del polígon.

Co-creació i col·laboració público-privada

Arreu del territori català s’estan impulsant diversos projectes de renovació de les àrees industrials per potenciar les economies locals. Des d’OptimPeople hem tingut l’oportunitat de liderar un d’aquests projectes, sota encàrrec del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. En aquest cas, hem impulsat espais de participació entre agents públics i privats implicats en l’activitat industrial de la comarca, i podem afirmar que aquesta iteració és clau per l’èxit. Les polítiques de reactivació dels polígons han d’atendre les demandes de les empreses que actualment els ocupen i la tradició productiva i empresarial dels territoris, sense deixar-nos encisar per un desig d’innovació que no atengui a la realitat local. La llarga experiència industrial de moltes comarques ens ha de servir per guiar una innovació i una transformació amb sentit, que ens porti a un creixement econòmic sostenible i enfocat al territori i al creixement del benestar de les seves persones.

Entrada anterior
Generació de valor: una qüestió de confiança

Categories

Categories

Entrades recents